Joc de s’Estràngol

Història

S’Estràngol, també anomenat el “joc de sa teia”, de sempre ha estat un joc per al divertiment dels jugadors. Originàriament es practicava sobre esplanades polsoses fent servir pedres planes o soles de sabata com a “teia”. Més tard, es va començar a agafar per costum jugar amb cèntims, llavors pessetes i fins ara que jugam amb euros… Actualment, encara que es conserva l’assència del joc, s’ha passat a jugar-se damunt asfalt i utilitzant teies de ferro.

Objectius del joc

L’objectiu principal del joc és el de intentar fer caure monedes col·locades damunt d’una pedra, fent servir per això, un tros de metall anomenat “teia”.

Elements del joc

“Sa Teia”: tros de metall, preferiblement rectangular, però que pot tenir qualsevol forma, amb unes dimensions i pes que possibilitin el llançament seu amb una sola mà. El “Rebàtol” o “Rebatell”: element indispensable per al joc, servirà per aguantar les monedes que els jugadors es juguen. No pot ser un element molt gros ni molt pesat, perquè ha de poder ser mogut per l’impacte de sa teia. Com exemple es pot agafar una pedra de dimensions no gaire superiors a la de teia exposada en l’apartat anterior. Pel que fa als orígens d’aquestes paraules, al Diccionari Alcover-Moll hi trobam: REBATELL: Joc en que es tira a monedes col·locades damunt un rèbot o suport (Alaró). REBATOL: Joc de fendis què es fan rebotir els fendis tirant-los a la paret i fent-los arribar a certa distància d’un altre (Manacor). Però per casualitat, fullejant el diccionari, hi hem trobat el nom originari de “rebatell”: REBASSELL: Pedra prismàtica o cilíndrica damunt la qual posen els diners o peces de joc en joc d’estràngol o de tella. Aquesta paraula, segons l’Alcover-Moll, prové del mot “rabassa”, essent un diminitiu seu. El camp de joc: com a camp de joc es farà servir una esplanada (per exemple un carrer) amb una llargària aproximada d’uns 50 m, i amb una amplada mínima d’uns 3 m. Col·locació del rebatell: el rebatell se sol posar en un extrem del camp de joc i a l’altre una rella (anomenada “rella”) per a determinar la distància de joc (que per exemple podrà ser una altra pedra). Una variant del joc és la d’utilitzar dos rebatells, cada un col·locat en cada extrem del camp de joc a la distància que estimin els jugadors. Forma de tir: la manera de tirar la teia és molt important, es farà utilitzant la força del canell, però altres maneres de tir estaran permeses sempre que tots els altres jugadors hi estiguin d’acord. La teia es tirarà fent-la patinar, rotant sobre si mateixa. Àrea de tir: sempre s’haurà de tirar des d’un rebatell cap a l’altre, tirar des de sa rella col·locada a l’altre extrem del carrer. Començament del joc: per començar a jugar, els jugadors s’han de posar d’acord amb varis aspectes de joc. Primer de tot determinar si es jugarà amb un rebatell o amb dos, llavors s’ha de determinar la distància inicial de joc ( distància entre rabàtols o entre el rabàtol i la Rella, per exemple uns 30 m). Els jugadors “s’esquellen”: això passa quan s’ha de determinar l’ordre de tir dels jugadors, ja que sempre els primers tendran més avantatges perquè les teies dels adversaris no els molestaran. Per esquellar-se es tirarà la teia cap a la rella o cap a l’altre rebatell i l’ordre vendrà determinat per la proximitat de les teies de cada jugador a la rella. És molt important destacar que no es podran tocar les teies fins que tots els jugadors hagin tirat. Una vegada ja se sap l’ordre de tir, es començarà a tirar amb aquest ordre cap a n’el rebatel amb les monedes adamunt. Ritme de joc: una vegada els jugadors ja han començat a tirar cap al rebatell, el joc no es podrà aturar fins que algun dels jugadors aconsegueixin fer caure alguna moneda del damunt el rebatell. Què fer en fer caure ses monedes des rebatell? una vegada que qualque jugador aconsegueix tocar el rebatell amb un llançament i fer caure alguna moneda, s’haurà de determinar a qui pertany la o les monedes caigudes. La o les monedes sempre seràn des rebatell sempre que estiguin més a prop d’aquest que de cap altre teia, si és així la moneda no podrà ser tocada i es quedarà en terra. Si aquestes monedes caigudes estan més prop d’una teia que de rebatell, la moneda serà del jugador que sigui l’amo de la teia, indistintament si aquest ha estat o no el que ha fet el tir. Una vegada ja s’han arreplegat tots les monedes que no són del rebatell, el joc continua com abans; si hi ha monedes en terra, només podran ser guanyades si amb el tir, el jugador col·loca sa teia més a prop que es rebatell. Un jugador “s’ensanta”: per ensantar-se es necessari que algú hagi tomat les monedes, és a dir, que ningú es podrà ensantar fins que ses monedes no estiguin en terra (basta que sols ni hagi una). Només es podrà ensantar el jugador que posseeixi es torn, i si aquest jugador decideix fer-ho podrà tornar a col.locar les monedes del terra sobre es rebatell i situar aquest en el lloc que vulgui de tot el camp de joc. A més podrà posar més monedes de cada jugador que ell desitji (és molt important que tots els jugadors han de posar el mateix número de monedes, per exemple “ una moneda més de cada jugador “). Aquí els altres jugadors no poden decidir res, el que s’ensanta fa el que vol. Una vegada ja s’ha col.locat el rebatell els jugadors s’han d’esquellar una altra vegada, sent el primer jugador en tirar el que s’ha ensantat seguit de tots els altres tirant amb l’ordre que es duia per a tirar normalment cap al rebatell. “Fer ferro”: aquesta és una caracteristica de joc que s’utilitza per a determinar el número de monedes que un jugador pot guanyar o que el rebatell pot retenir una vegada s’han tomat les monedes. Les monedes fan ferro quan es toquen, per tant una moneda que fa ferro serà d’una teia o del rebatell si qualsevol de les monedes que fan ferro amb aquesta estan més aprop de la teia que d’una altra teia o del rebatell. Com que el rebatell sempre guanya, si les monedes fan ferro entre elles i a més fan ferro amb el rebatell, totes aquestes monedes no podran ser de cap jugador. Aqui els jugadors estan “canant”, miden la distància de les monedes al rebatell i a les teies mes próximes per a determinar a qui pertanyen.

Modalitat de joc en el campionat mundial de Son Macià.

Tots els jugadors posen al seu compte el mateix número de monedes. Normalment el control de les monedes es fa amb platets, on cada jugador tendrà el seu propi plat amb totes les monedes que ha posat. Quan algun jugador guanya alguna moneda aquesta passa al plat del jugador. El joc se sol controlar per temps, és a dir que al principi s’acorda la durada del joc. Una vegada s’ha acabat el joc, es determina el guanyador pel jugador que més monedes haurà guanyat al llarg de tot el joc. Es juga amb un rebatell totsol, i es posa una rella a l’altre extrem del camp de joc. Al final del joc i quan ja s’hagi determinat qui han estat els tres primers classificats es retornaran totes les monedes a cada jugador. En cas d’empat per a determinar els tres primers classificats, es realitzarà algun tipus de desempat, aquesta acció serà determinada per acord de tots els jugadors.